EN
Mètodes com les immersions fredes i els banys de gel es classifiquen com ‘tècniques de recuperació’ amb l’intenció d’ MILLORAR el rendiment. No obstant això, aquestes tècniques no funcionen. En aquest cas, intentarem explicar les diferències entre els banys de gel i les immersions d’aigua freda específicament dirigits cap a ajudar-te a assolir els teus objectius de salut i aptitud física.
Això inclou douches fredes, immersions fredes i dispositius que funcionen com a capçaleres de ducha, als quals alguns podrien argumentar que entren dins de l'àmbit de les immersions. Per fer una immersió freda, cal versegar aigua entre 10-15 graus Celsius o 50-60 graus Fahrenheit sobre un mateix. Les immersions fredes es diuen que proporcionen nombrosos beneficis com el reliei del dolor i l'inflamació, una recuperació més ràpida i una reparació tisular mésràpida.
Beneficis dels banys de gel en la rehabilitació i recuperació
Els banys de gel ajuden a la recuperació ràpida dels grups musculars de manera molt efectiva. El terme 'banyar' fa referència a l'immersió i és una forma de teràpia relaxant mentre es esteu en remoix. Entre 0-10 graus Celsius (32-50F) el terme banys de gel s'utilitza per aigua congelada, mentre que el sumergir-se és menys restrictiu. Com va dir Pullinger, “Per a la majoria dels atletes, els banys de gel es consideren sinònims de teràpia de relleu sublim després d'un entrenament o competició exigent.” Sense cap dubte, ocupen un lloc destacat entre les teràpies de remoix, amb alguna contracció de teixits moles que probablement ocorre amb l'efecte refrescant poderós que tenen els banys de gel, que realment ajuden a recuperar l'esclafament muscular, especialment durant l'isometria muscular.
Vantatges d'inter-relació
Ambdós procediments permeten als músculs descansar després d'una exposició fina, tot i que ho fan mitjançant mitjans diferents. L'estat congelat de recuperació pot ser multifacètic, on és plausible presumir que la recuperació general és complexa, evoluciona, el que sugereix que ha d'haver diversitat en les estratègies per descansar mentre es relaxa. En l'immersió, els banyes de gel, per exemple, són sense esforç en comparació amb l'esforç que cal per congelar aigua fins a la temperatura més baixa tolerada.
A diferència dels banys calents o de vapor, els banys de gel funcionen d'una manera completament diferent. El procés de configuració d'un bany de gel segueix els mateixos passos que el residu dels altres sistemes de bany en què es refereix a la recuperació tèrmica. Imagineu el procés de recuperació com si estigués organitzat. La millor manera d'explicar la resta de la càrrega, després d'un exercici físic intens, és – una recuperació sistematitzada plena de marques inusuals i qualitats distintives. Un bany de gel provoca una restricció severa de la circulació sanguínia als músculs. La circulació sanguínia es redueix dràsticament degut a que els fluids recuperadors actius estan pausats dins d'una stasis. L'envoltori de greix ressalta la capsula de reserva de greix subcutani autonòmic que envolta la capa hipodèrmica.
Racionalitzar l'esforç en l'endurància només és possible amb una bona mescla de disciplina i concentració juntament amb una restricció de soroll imposada per un mateix. Una autodisciplina neta i un entrenament físic intens fa que els extrems siguen adaptables a la persona. La voluntat inflexible, el valor i la fortaleza mental es combinen amb un enfocament pass a pas per fer possibles aquestes proeses.
